al contingut a la navegació Informació de contacte

HISTÒRIA I PATRIMONI

Història Geogràfica del Municipi

Prats i Sansor es troba a 1.124 mts d’alçada i s’accedeix per la carretera LP-4393 de Bellver a Alp. El seu terme municipi és el més petit de la comarca i està situat als límits històrics i geogràfics, pel coll de Saig, entre la petita (La Batllia) i la gran Cerdanya. Actualment té un cens de població de 231 habitants (2019). Situat a la baixa Cerdanya, a l'esquerra del riu Segre, a banda i banda de la carretera comarcal que uneix Bellver i Alp ( LP-4033 ).

Ocupat des de l'edat del bronze, seguit per la implantació d'una probable vil·la romana. Fins el 1716 el municipi va pertànyer a la vegueria de Cerdanya, i entre el 1716 i 1833, al corregiment de Puigcerdà. L’única excepció es la del període 1812-13, quan fou del departament del Segre, francès, durant l’ocupació napoleònica. Està integrat dins la demarcació provincial de Lleida. Pertany, al partit judicial de la Seu d’Urgell.

Està format pels nuclis de Sansor, Prats, Barri Capdevila i Urbanització “El Pla”.

Cal mencionar la festa de l’Aplec de Sant Salvador ( 6 d’agost ), la Festa Major (primer cap de setmana d’octubre),  la Festa Petita Sant Serni ( 29 de novembre) i la Festa de Sant Antoni Abad ( 17 de gener ).

També sobta, l'adopció de les balances com a emblema heràldic o figuratiu de la bandera i de l'escut municipal, car bé que representa el patró de Sansor o Sant Miquel, al municipi hi ha altres esglésies amb altres patrons, com Sant Serni o Sant Salvador que tenen emblemes propis.

Cal destacar els treballs de prospecció i excavació realitzats en el jaciment arqueològic de Montlleó que es tracta d'un assentament a l'aire lliure pertanyent al paleolític superior.

Altres actes que es realitzen al poble:

-    5   de gener, Calvalcada de Reis

-    Dijous gras, Festa de CarnavaL

-    Festa de Sant Joan, encesa de la foguera

-    Setmana cultural de Sant Salvador

-    Festes de Nadal: Quintos escolars

Nucli de Prats

El poble de Prats (1.124 m) està situat a la plana, però a tocar el vessant de la terrassa terciària d'Urus. Centre del municipi, on està ubicat l’Ajuntament, l’escola, el consultori mèdic, el local social. Zona amb cases de pagès antigues, algunes restaurades i habitatges moderns.

Cal destacar l’ermita de Sant Salvador. És un petit santuari que es va construir d’alt d’un turó on s’hi poden contemplar una de les millors vistes de la plana cerdana i batllia. La primera notícia que se’n té és del segle XII (ecclesiam Sancti Salvatoris de Predances) quan fou saquejada com altres esglésies cerdanes pel compte Ramon Roger de Foix i el bescompte Arnau de Castellbó.

La primera cita documental que parla de Prats data de l'any 982 i l'anomena Pratis. Es tracta d'un topònim llatí que faria referència a "un lloc on hom deixa creixer l'herba per a pastura del bestiar" o bé a una "extensió de terra abundantment regada de manera directa per una font". Documents posteriors, ens parlen de Prats com un indret tothora fortificat.


Nucli de Capdevila

Església de Sant Serni. Construida cap al final del segle IX o el principi del X amb un campanar d’espadanya de dos ulls  sobre la façana de ponent. Cal destacar-hi, als afores, una creu de ferro, desde on es pot admirar una bonica panorámica de la Cerdanya

Nucli de Sansor

Sansor (1068m): Situat al bell mig de la plana, al Pla de la Ribera i prop del Tossal de Balltarga,  encara hi conserva les restes de l’esglèsia de Sant Miquel. Foren rellevants les mines de lignit i l’observatori astronòmic. Cal destacar, en aquesta zona,  els treballs de prospecció i excavació realitzats en el jaciment arqueològic de Montlleó que es tracta d’un assentament a l’aire lliure pertanyent al paleolític superior.

Encara hi resten les ruïnes de l'esglèsia de Sant Miquel. 

L'any 843, un document l'anomena Zencurrio. L'origen d'aquest nom és probable que estigui lligat al mot basc zintzurr ( gorja, congost, pas estret entre cingleres) que deu haver donat Zencurrio, Zençurrio, Zencurr i Zancorr - on cal interpretar la c com a c trencada. Això concordaria amb la seva situació propo de l'estret de  Isovol. Més endavant trobem  Sanczor (segle XIII), Campsor (1294-1308), Censor (1359), Sensor (segle XVI) i Sansor (segle XVII). També es troba escrit Sampsor ( diccionari català-valencià-balear, d'Alcover-Moll)i Samsor (Pau Vila, La Cerdanya).  El filòleg Joan Coromines defensa clarament la forma Sansor, avui l'oficial en el nomenclàtor de Catalunya. Justifica que Sampsor resulta de l'emmudiment de les erres finals a la darreria de l'edat mitjana i que s'ha arribat fins i tot a identificar el topònim amb l'antropònim bíblic Sampsó. Segons Coromines "la falsedat d'aquesta ortografia es veu per la data tardana d'aquest nexe -mps- en la documentació, per la constància de la -o o -rr final i , almenys en els documents més antics, de la ç interna; avui encara es pronunica sunsó amb -ns en els cinc pobles veïns, i solament he anotat la pronúncia sumsó en localitats més allunyades".

Urbanització del Pla 

En la geografia del terme municipal sobresurt la zona residencial de la Urbanització "El Pla" que ocupa una extensió d'unes 89 hectàrees. Nascuda a partir del desenvolupament d'un projecte urbanístic del 1965, és ocupada majoritàriament de zona de segona residència, però també destaca amb una zona industrial i hotelera.

Document Actions